FI DEL DESCONFINAMENT

El desconfinament s’acaba, i per fi no cal que estiguem recloses totes a casa i a totes hores, ja tocava… I ARA, QUÈ?

“segueixo sense tinc clar quan podré tornar a treballar”, “em fa por sortir al carrer i poder-me contagiar o ser agent de contagi”, “els meus fills no tornaran a l’escola aquest curs i jo sí a la feina, què faré amb ells?”, “l’empresa on treballo resistirà aquesta crisis? podré conservar/recuperar el meu sou?”, “quan podré tornar a visitar els meus pares, abraçar-los i seure a taula amb ells fins que no tinguem res més a explicar-nos?”, “com puc fer el dol de qui no m’he pogut acomiadar?”

Molts d’aquest interrogants ens ressonen a totes, i en conseqüència ens fan sentir neguit, desconcert, por… és molt natural que el que aquestes setmanes passades ha estat retingut dins nostre durant “la parada obligatòria” ara comenci a sortir en diferents símptomes a mesura que ens tornem a activar.

Insomni o malsons, ansientat, menjar compulsivament, sensanció d’ofec i taquicàrdies, dolors de cap i pensaments preocupants recurrents, irritabilitat, tristesa, apatia… són diferents maneres de drenar l’experiència d’aquests mesos i la inseguretat d’un present i futur que no tenim sota control.

Em dic Laura, i t’ofereixo atenció psicològica individual per a escoltar i acompanyar allò que estàs vivint. Sessions online i presencials a Barcelona i St. Celoni.